A hores d’ara, l’històric enfonsament electoral del PP no és el seu
problema principal. Si demà foren les eleccions només tindria intenció de votar
candidatures populars una de cada deu persones. En dos anys ha perdut la
intenció de vot de tres de cada cinc persones que escolliren PP en les darreres
eleccions. El seu problema principal, però, és un altre, que té a veure amb una
qüestió lògica.
La paradoxa del munt o, en grec, de sorites
fou formulada per Eubúlides de Milet fa més de dos mil anys. Un gra de blat no
és un munt de blat. Si n’afegim un gra, tampoc no ho serà. Però, si continuem
afegint-ne, al remat, en tenim un munt. Quin és el gra a partir del qual s’ha
format el munt? Una oreneta no fa estiu. I dos? I tres? Quantes en calen? La
paradoxa de sorites es presenta amb
moltes formes, des de la vella llei dialèctica de conversió de la quantitat en
qualitat, que deia Engels, fins a les paraules del vicepresident Císcar sobre
que “la manifestació contra el tancament
de RTVV no havia sigut tan nombrosa com per convocar eleccions”, passant
per aquella balada de Bob Dylan: “...quantes morts seran necessàries fins que ell se n’adone que ha mort massa gent?” I per què tot això és el principal problema
del PP?
Molt senzill. L’autoritat judicial procedirà a dissoldre o suspendre un
partit polític quan “incurra en supuestos
tipificados como asociación ilícita en el Código Penal” (Llei 6/2002, art.
10.2.a). “Associació il·lícita” és aquella que, encara que constituïda amb una
altra finalitat, promou faltes “de forma
organizada, coordinada y reiterada” (CP art. 515.1). Per això, cal parar
esment en quatre paraules de l’auto del jutge Ruz del 22 de novembre. Hi
parlava de la pressumpta existència “de
una cierta corriente financiera de cobros y pagos continua en el tiempo, al
margen de la contabilidad remitida por el Partido Popular al Tribunal de
Cuentas”. Adoneu-vos: “contínua en el temps”. I si es demostra que hi estaven
implicats els alts responsables del partit, no seria també una falta
organitzada i coordinada? Però, quants als càrrecs en calen?
En tenim ja dos condemnats de Gürtel, Campos i Betoret, i uns vuitanta
imputats més del PP. Si hi ha més condemnats, en formaran un “munt”. I aleshores
potser algun jutge competent estime que es donen els supòsits per encetar un
procés de dissolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.