dijous, 20 de novembre de 2014

36,3%

[Opinió, 20/11/2014, web ací, jpg ací]

Quina casualitat! De vegades, l´aritmètica es comporta com aquella estrella dansaire sorgida del nostre caos, que esmentava Nietzsche al principi d´Així parlà Zarathustra. És com si les semblances numèriques ens indicaren alguna cosa que deixara en evidència el nostre desordre intel·lectual, la nostra pulsió entròpica. Ho explique.
La Generalitat catalana no ha proporcionat dades de la quantitat total de persones que podien participar a la consulta del 9 de novembre, a la qual estaven convocades no només aquelles que formen part del cens electoral habitual, sinó també la joventut entre 16 i 18 anys i una part dels residents estrangers. Algunes informacions periodístiques calculaven l´hipotètic cens en 6.228.000 persones. Participaren en la consulta 2.305.000 persones, la qual cosa suposa un 37 %. Els vots amb la doble opció independentista (sí/sí) foren 1.861.000, el que representa un percentatge molt semblant, concretament el 35 %, sobre el cens electoral de Catalunya als darrers comicis, que foren unes 5.317.000 persones.
Ben segur que vosté ha sentit parlar a moltíssima gent sobre la consulta catalana del 9 de novembre. Els membres dels governs espanyol i català, de les cúpules dels partits o els grans mitjans de comunicació han dit la seua, llançant-se percentatges els uns als altres, adobats amb paraules gruixudes: «problema català», «reforma constitucional», «querella de la Fiscalia» o «eleccions plebiscitàries». Declaracions i més declaracions, hores i hores de telediaris.
Dotze dies abans de la consulta del 9N es va presentar el darrer informe d´Unicef, el dotzé que ha publicat l´agència de Nacions Unides per a la infància. A les primeres planes, els investigadors ofereixen les dades als 41 països de l´OCDE i de la UE. El 36,3 % dels xiquets i les xiquetes (0-17 anys) a Espanya estan en situació de pobresa, un percentatge superior al de Mèxic (34,3 %), Romania (30,6), Turquia (30,2) o Xile (22,8). La taxa de pobresa infantil a Espanya ha crescut 8,1 punts des del darrer informe (2008). De fet, només 2 països (Letònia i Grècia) dels 41 estudiats presenten taxes de pobresa i creixements de la pobresa superiors a Espanya.
No he sentit les persones del govern comentar aquest informe. Podrien haver emprat paraules com «vulnerabilitat» o «privació material». Ni les cúpules dels partits han fet comunicats sobre els pares i les mares que no tenen diners per alimentar aquells que han engendrat. Ni els mitjans de comunicació han dit molt sobre els durs termes de l´informe: «gran recensió», «deteriorament ininterromput», «generació perduda». Un clamorós silenci mentre l´estrella dansaire recita similituds aritmètiques: 35 %, 36 %, 37 %... i es riu de la nostra misèria intel·lectual.

dissabte, 8 de novembre de 2014

Som bona gent

[Publicat en Opinió, el 08/11/2014, web ací, pdf ací, jpg ací]

Som bona gent. Ho diu el CIS. No parlaré d'intencions de vot, ni de polítics, perquè això ja ha plenat els primers minuts dels noticiaris i els titulars dels periòdics, i la persona que llegirà açò ja n'estarà assabentada. Parlaré de nosaltres.
D´ací a un any, creu vosté que la situació econòmica serà millor, igual o pitjor que ara? Segons el darrer baròmetre d´octubre, el 25 % de les persones pensa que serà pitjor, el 45 % igual i el 20 % millor (el 10 % ns/nc). És a dir, només 1 de cada 4 persones declara que la cosa anirà a pitjor.
Fa 10 anys teníem dies de vi i roses. Acebes comprava (presumptament) mitjans de comunicació i Bautista Soler el València CF. El PIB augmentava amb una taxa interanual del 3,6 % i hi havia una desocupació del 10,4 %. I davant la mateixa qüestió sobre la situació econòmica futura, la gent contestava de manera molt semblant: el 29 % pensava que seria pitjor, el 34 % igual i el 16 % millor (21 % ns/nc). I si encara mirem el baròmetre una dècada abans, l'octubre de 1994, quan estàvem eixint de la crisi del 93, la taxa interanual del PIB era ja del 2,2 %, però la desocupació estava en el 23,8 %, en els temps en què Joan Lerma presidia la Generalitat i a Mestalla jugaven Fernando i Mijatovic, els resultats eren molt semblants: el 22 % de les persones pensava que l'any següent la situació econòmica seria pitjor, el 30 % igual i el 26 % millor (22 % ns/nc). En resum, més bé som gent que confiem en el futur malgrat les crisis.
El darrer baròmetre aporta una altra dada interessant: en una escala de l´1 al 10, avaluem la nostra felicitat amb un 7,2, que no sembla poca cosa. Per dalt, les dones (7,3), els joves 18-24 anys (7,7), la gent que viu en pobles menuts (7,3), les persones amb FP o estudis superiors (7,3 i 7,4), o els votants de CiU i del PP (7,8 i 7,4).
Aristòtil, el més savi entre els savis, va relacionar l'efecte purificador de la tragèdia (la catarsi) amb el fet que l´espectador poguera buscar un terme mitjà entre el terror front a allò que era tremebund i la commiseració davant d´allò que resultava miserable. Tal vegada amb aquesta voluntat catàrtica, noticiaris i periòdics, reparteixen els seus espais entre la terrorífica cursa hípica dels quatre genets de l´Apocalipsi i la galeria dels individus de conducta miserable. Però els baròmetres també parlen de nosaltres, que tenim una confiança en el futur a prova de crisi i posaríem un notable a la nostra felicitat. Som bona gent. Ara ja pot continuar llegint altres notícies tremebundes o d'individus miserables.