dissabte, 14 de febrer del 2015

Qui llegirà açò?

[Opinió, 14/02/2015, html ací, jpg ací]

"Qui llegirà açò?" es preguntava el llatí Aule Persi al principi de la seua primera sàtira. El mateix podríem dir de les 397 planes del darrer baròmetre del CIS, que contenen molt més que pronòstics electorals. Ens informen de l´adscripció de la població a les grans ideologies polítiques, aquelles que configuren els grups del Parlament Europeu. Així, de les persones que declaren la seua ideologia a l´enquesta del CIS, la majoria (el 25 %) es declara socialista o socialdemòcrata, per davant de liberals (15 %), conservadors (15 %) o democristians (7 %). També verds (6 %), per davant de nacionalistes (4 %) i comunistes (3 %). Falten ideologies (com l´anarquisme), però són les dades que tenim. El baròmetre de gener ens diu que tampoc no canvia molt com ens distribuïm a l´eix esquerra-dreta. La major part de l´electorat està al centre-esquerra (60 %), 3 punts més que la mitjana des del 1996 fins ara (57 %). La dreta arreplega ara un 10 % (igual que la mitjana), poc més que l´extrema esquerra, que representa ara un 9 % (7 % de mitjana). A l´extrema dreta hi ha un escàs 2 %. Durant el govern de Rajoy s´hem fet més d´esquerres.
El baròmetre també mostra quina posició atribueix la població a cada partit a l´eix esquerra-dreta. Portem un any en el qual la gent ubica el PP a l´extrema dreta, espai representat a l´escala convencional del CIS per puntuacions entre 8 i 10. La gent entrevistada assigna al PP un 8,2, que arriba a 8,4 si llevem els seus votants. A l´extrem esquerre de l´espectre (entre 1 i 3) la població ubica Podemos (2,3) i EU (2,6). El PSOE rep una puntuació de 4,6, que el situa a l´esquerra-centre. Per què el PP i Podemos tenen més intenció de vot que la que correspon als espais que ocupen en l´eix esquerra-dreta? El baròmetre apunta algunes coses. D´una banda, el PP (i també CiU) continuen arreplegant proporcionalment més vots de la gent gran. En el cas dels majors de 65 anys, la intenció directa de vot al PP duplica la mitjana general. També els que recorden haver votat PP el 2011 es declaren majoritàriament catòlics (92 %), molt més que la mitjana (69 %). Per cert, també mostra el baròmetre que els creients són poc practicants (no arriba al 10 % el percentatge de creients que diu participar dels oficis setmanals). A l´altre extrem, Podemos té un 27 % d´intenció de vot entre 18 i 34 anys, encara que només l´11 % d´aquest grup d´edat es declare d´extrema esquerra. Sembla que, quant més influeixen factors aliens a la adscripció política en el ventall ideològic, més guanyen els extrems, com demostraria la història del populisme. Però, quis leges haec?

dissabte, 7 de febrer del 2015

Impostures educatives

[Opinió, 07/02/2015, hml ací, pdf ací, jpg ací]

Hi ha bones raons per demanar la derogació del reial decret sobre ensenyaments universitaris aprovat el 30 de gener i, fins i tot, la destitució d´uns responsables del Ministeri d´Educació que semblen satisfets d´enfrontar-se reiteradament a la comunitat educativa. El pitjor és que aconsegueixen de vegades confondre l´opinió pública sobre els autèntics problemes educatius i formatius de la població. Ja adverteix Javier Cercas en L´impostor: «Veritablement, tot èmfasi és una forma d´ocultació, o d´engany». I d´èmfasi, Wert en té de sobra.
 
Al País Valencià i segons la darrera EPA, el 65,4 % de les dones i el 67,1 % dels homes majors de 16 anys no han fet estudis amb orientació professional, és a dir, no disposen d´una certificació oficial que acredite que tenen una qualificació laboral determinada. Aquest és el nostre principal problema educatiu i formatiu: 437.000 persones estan en la situació que la Unió Europea defineix com «abandó educatiu prematur», 65.000 de les quals no disposen ni tan sols de l´educació obligatòria a la que tenen dret.

Què els aporten les autoritats educatives? Els successius consellers d´Educació del Partit Popular no han desenvolupat la Llei de Formació de Persones Adultes del socialista Romero, que enguany acomplirà 20 anys! El ministre Wert només va incloure un article (el 52é de la Lomqe) per introduir entre els objectius de la Formació de Persones Adultes (LOE art. 66) les «destreses per crear empreses». No res més: burla o cinisme? Tampoc no s´ha desenvolupat suficientment l´art. 7.4 de la Llei Orgànica 5/2002, que preveia l´adquisició de qualificacions professionals (que l´Estat ha de reconéixer) mitjançant l´experiència laboral. Un assumpte crucial en l´horitzó de precarietat creixent.

Però, a més, la major part de la qualificació professional no recau en els centres de Formació Professional, més pròxims a l´economia real, sinó en la universitat. A la UE, la població universitària entre els 30 i els 34 anys és de 36,9 %; ací, el 42,3 %. Com a conseqüència, mentre la taxa d´ocupació dels graduats universitaris recents a la Unió Europea és del 75,5 %, a Espanya cau al 59,9 %. Per tot això, quan escolten els responsables del ministeri d´Educació parlar de canviar 4 cursos de grau per 3 i 1 de postgrau per 2, i dir que així les famílies guanyaran 150 milions d´euros a l´any, pensen en allò que no diuen, en allò que callen, i recorden que tot èmfasi és una forma d´ocultació o d´engany.