divendres, 27 de març de 2015

Europa i el sacrifici de la donzella


[Publicat a Posdata, html ací, pdf ací]

L'editorial Pre-textos ha publicat La consagración de la primavera. La Gran Guerra y el nacimiento de los tiempos modernos, un notable estudi sobre la I Guerra Mundial de Modris Eksteins, historiador canadenc d'origen letó, que incomprensiblement duïa un quart de segle inèdita en castellà.

La investigació d'Eksteins té una pretensió paradoxal: entendre un esdeveniment inintel·ligible. Les aspiracions polítiques o les estratègies militars que determinaren les accions bèl·liques de l'estiu del 1914 ben prompte foren ultrapassades per una circumstància inèdita en la història: l'estancament durant anys d'un front de trinxeres, pràcticament immutables, que esdevingueren l'escorxador d'una generació de joves europeus. A les principals batalles del Front Occidental, com ara Verdun, Somme o Ypres, les baixes es comptaren per centenars de milers de persones; el desplaçament de les línies, per pocs quilòmetres. Allà, enmig d'un paisatge precursor del surrealisme, l'única victòria fou la del nihilisme radical. Una majoria de supervivents foren estigmatitzats per la visió de la inhumanitat radical. Cadascú d'ells fou reduït a un àtom que contenia l'univers de la desfeta moral general. Eksteins revisa exhaustivament correspondència i diaris dels combatents, molts d'ells inèdits, i enfila un comentari de les representacions generals dels soldats segons les seues nacionalitats i les etapes de la conflagració. Així, per exemple, són glossades les connotacions del «deure» per als combatents dels diferents bàndols. També explica Eksteins les raons que animaren els inaudits i postrems episodis de confraternització dels Nadals del 1914 o, fins i tot, la poca freqüència dels casos d'insubordinació.

El seu llibre, però, va molt més enllà. Rastreja els símbols de la metamorfosi produïda per la Gran Guerra, la guerra civil de la classe mitjana, en les manifestacions culturals anteriors, entre ells l'estrena del ballet de Nijinski de La consagració de la primavera de Stravinski (la mort de la jove, oferida com a sacrifici a la primavera, seria un símbol de la «generació perduda»), i estudia altres conseqüències, com ara, l'apoteòsica recepció que tingué Charles Lindbergh després del seu vol trasatlàntic en solitari, l'èxit de Sense novetat en el front d'Erich Maria Remarque, l'hedonisme dels enfollits Anys Vint o la combinació de camaraderia de trinxeres i estètica kitsch amb la qual Adolt Hitler, excombatent de la Gran Guerra, ornà els seu programa totalitari i genocida. Com cap altre esdeveniment, la I Guerra Mundial tancà un temps i obrí el nostre present.

dijous, 5 de març de 2015

Catalá

[Publicat el 05/03/2015, Opinió, html ací]

La Conselleria d´Educació fa propaganda, amb diners públics, del districte escolar únic. «Prioritzem la llibertat de les famílies», diuen. És una vella mentira. Es remonta al govern Thatcher. Geoff Whitty, que ocupava la prestigiosa càtedra Mannheim de l´Institut d´Educació de la Universitat de Londres, va estudiar als anys 90 l´efecte del districte únic, combinat amb rànquings d´escoles. La seua conclusió fou que, tots dos factors, produïen una intensificació de les diferències socials, legitimades ara amb una nova retòrica. El conegut efecte Mateu: els centres millor classificats poden seleccionar millor l´estudiantat; dels pitjors classificats fug l´estudiantat que pot fer-ho (per exemple, perquè pertanyen a famílies amb més diners o millors horaris laborals per portar els xiquets i les xiquetes a escoles allunyades). Amb el temps, els centres pitjors classificats esdevenen pèssims. La demanda d´ensenyament privat augmenta i els seus preus (com ja passa ací).
Malgrat les conseqüències negatives, la retòrica de la llibertat d´elecció tornà a aparéixer en la llei nordamericana «que cap nen es quede enrere» (No Child Left Behind, NCLB) del 2002, sota la presidència de G. W. Bush, adobada amb les conegudes proves diagnòstiques que tenen el mateix efecte classificatori. Una altra vegada la conseqüència perversa per al sistema educatiu ha estat ben documentada. Podeu veure el llibre de Diane Ravitch «Vida i mort del gran sistema escolar nordamericà» (2010) que té el significatiu subtítol: «Com les proves diagnòstiques i la l´elecció [de centre] han soscavat l´educació». Però no cal anar a bibliografia especialitzada. Ací teniu un judici demolidor: «La llei NCLB tenia alguns defectes greus que estan perjudicant els nostres fills en lloc de ajudar-los. Els professors es veuen freqüentment obligats a ensenyar per a la prova». Són paraules de Barak Obama, de l´any 2011.
I quan la combinació de proves diagnòstiques i districte únic ja havia mostrat les seues conseqüències negatives pel que fa a l´educació en conjunt, ací Wert i Catalá la recuperen i li fan propaganda. Per què? Molt senzill: perquè encara que és una combinació negativa per a l´educació en el seu conjunt, és beneficiosa per a l´ensenyament privat. I damunt, la consellera Català es permet amenaçar: si el Partit Popular perd les eleccions, diuen, perillen els llocs de treballs dels professors dels centres concertats. El ben cert és que des del dia que María José Catalá fou nomenada consellera fins el curs passat (últimes dades publicades pel ministeri) hi ha 2.591 docents menys als centres educatius públics valencians, la qual cosa no es justifica per una baixada de l´alumnat, perquè hi ha 10.929 estudiants més.
Estudis i dades, front a propaganda i amenaces.