Imagineu-vos que la batalla d´Almansa l´hagueren guanyada les tropes de l´arxiduc Carles. Què hauria passat?
A la cripta del l´església dels caputxins de Viena, que és el panteó reial de la dinastia dels Habsburg o dels Àustria, hi ha la tomba de l´arxiduc Carles, després emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà, el qual hauria estat rei de la Corona d´Aragó si no hagués perdut la batalla d´Almansa i la guerra de Successió.
A la cripta del l´església dels caputxins de Viena, que és el panteó reial de la dinastia dels Habsburg o dels Àustria, hi ha la tomba de l´arxiduc Carles, després emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà, el qual hauria estat rei de la Corona d´Aragó si no hagués perdut la batalla d´Almansa i la guerra de Successió.
Si deixem de banda la
narració maniquea i simplista de botiflers i maulets, no sembla probable
que amb el rei Carles d´Àustria ens haguera anat de manera molt
distinta a com els va anar a altres territories sota el seu domini, com
ara Nàpols, Hongria o Bohèmia. Ens hagueren governat els Habsburg,
llevat tal vegada del parèntesi revolucionari i les guerres
napoleòniques. Però el Congrés de Viena (del qual s´acompleixen ara
dos-cents anys) ens hauria retornat als dominis de la casa d´Àustria,
que no es va caracteritzar precisament per respectar les llibertats
nacionals, sinó més bé per sobredimensionar la cort vienesa, des de la
qual es governava un territori immens i heterogeni amb la desídia que
descriu Josep Roth a la seua novel·la La marxa Radetzky.
Si el
Regne de València s´hagués mantingut a la dinàstia dels Àustria, a les
escoles s´estudiaria l´emperadriu Maria Teresa, la totpoderosa mare de
Maria Antonieta, o l´incombustible emperador Francesc Josep. Haguérem
aprés més alemany que francés. En lloc de comentar la bomba que Mateo
Morral llançà a Alfons XIII parlaríem de la llima amb la qual Louis
Luccheni ferí de mort l´emperadriu Elisabet (més coneguda com Sissí).
L´imperi
austrohongarés implosionà com efecte de la Gran Guerra i els Habsburg
contemplaren com les nacions sota el seu domini esdevenien repúbliques
independents. L´últim dels Habsburg que fou rei abdicà de la corona
d´Àustria el 1918. L´Església Catòlica el beatificà. Els seus súbdits de
Trieste l´anomenaven Carles embut pel seu amor al vi, segons conta
l´escriptor Claudio Magris, nascut a aquella mateixa ciutat, a El
Danubi.
A la cripta dels caputxins de Viena hi ha banderetes i
petites corones de flors i garlandes amb els colors de la bandera de
Mèxic junt a la tomba del que fou el seu efímer emperador Maximilià.
També hi ha presents, i casualment amb els mateixos colors, deixats als
peus del túmul de Sissí per hongaresos nostàlgics de la reina andrògina i
insensible (Magris dixit). Però res no hi ha a la tomba de l´arxiduc
Carles. I això que, si la corona valenciana hagués passat a mans de
Carles d´Àustria, faria un segle, més o menys, que podríem ser ja una
república independent. Una llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.