divendres, 28 d’agost de 2015

El bombo del PP

[Opinió, 28/08/2015, html ací, pdf ací, jpg ací i ací.



Què toquem ara, mestre? El mateix, però més carregaet de bombo. La raó per la qual el PP ha designat responsables de l´ala dura més dretana (Albiol, Bonig, Casado) està explicada en la lletra menuda del darrer baròmetre del CIS. Les dades diuen que el PP és incapaç d´incorporar votants d´altres partits. Només un 1,4 % de les persones que demà votarien PP declaren haver votat altres partits en les eleccions generals del 2011. També, la capacitat d´incorporar joves que fan 18 anys a l´electorat és la menor dels grans partits. L´electorat del PP no es renova.
Però a més, el seu electorat minva ràpidament. Des de les darreres eleccions generals, la intenció directa de vot del PP ha baixat des del 30,5 % al 16,0 %: 14,5 punts! En el mateix període, el PSOE només ha perdut un 0,6 %.
On estan els votants que el PP ha perdut paulatinament? La majoria a un terreny d´indecisió (vot nul, en blanc, abstenció, NS/NC). Un altre grup considerable ha marxat a Ciutadans. Però els que estan en la indecisió (23,3 % dels anteriors votants del PP) són quasi el doble d´aquells que han anat a Ciutadans (12,0%).
Per tant, l´estratègia del PP és la de recuperar els seus propis antics votants que, dedueixen, s´han perdut, per exemple, per la corrupció, i no per raons ideològiques (perquè la deserció ideològica ja està en Ciutadans o altres formacions). Per tant, res de desplaçar-se al centre-dreta, sinó més bé buscar persones joves (que semblen allunyades de la corrupció) i que representen la dreta-dreta de tota la vida (i com més a la dreta, millor: cal marcar distàncies). I, de pas, consolidar l´electorat que encara no ha marxat, intentar aturar la caiguda a plom de la intenció de vot. Com diu la frase popular: toquen el mateix, però més carregaet de bombo. Si de cas, ja arribaran a pactes postelectorals amb Ciutadans perquè, en definitiva, la major part de l´electorat del partit de Rivera prové d´anteriors votants del PP (el 38,1 % segons el darrer baròmetre). No cal signar cap pacte secret perquè els papers ja estan ben dividits.
Amb les dades a la mà, Isabel Bonig ho té més que difícil per reflotar el Partit Popular. Amb un electorat sense capacitat de renovació, consumint-se paulatinament i ràpidament, amb dirigents empresonats (Blasco, Fabra) i els processos judicials avançant, la seua empresa política més bé recorda la frase que Dante imaginà a la porta de l´infern: Lasciate ogni speranza, voi ch´entrate.

dimecres, 12 d’agost de 2015

El FMI té raó

[Opinió, 12/8/2015, web ací, pdf ací, jpg ací i ací]

Serà possible que el Fons Monetari Internacional (FMI) li done la raó a l´Acord del Botànic?
Només tres dies després de publicar ací una columna en la qual explicava que les famílies paguem caríssima l´educació al nostre país, el FMI va fer pública una «Declaració sobre Espanya». Segons les agències de premsa, la institució monetària proposava incrementar el copagament en educació i sanitat. Molta gent va pensàr: «Si no vols sopa, dos plats». Immediatament, el portaveu adjunt del govern central, senyor José Luis Ayllón, va demanar tranquil·litat a la població i va assegurar que l´executiu no tenia previst implantar nous copagaments.
Recordeu que, com vaig escriure, les nostres famílies paguen un 20,2% més per l´educació que la mitjana de les famílies de la Unió Europea; en el cas de la sanitat, un 27,6% més (segons les darreres dades de pressuposts familiars, no molt recents, publicades per Eurostat).
En realitat, les declaracions d´Ayllón eren pur electoralisme, perquè la «Declaració sobre Espanya» no proposa en cap lloc augmentar els copagaments de les persones (com podeu comprovar en el web de la institució). El text del FMI, quan tracta de la «consolidació fiscal de l´Estat», proposa que aquest aconseguesca «estalvis fiscals» en sanitat i educació, literalment, «augmentant la responsabilitat de les Comunitats Autònomes en el copagament d´aquests serveis». És a dir, no proposa més copagaments, sinó que l´Estat central pose menys diners i les Comunitats Autònomes en posen més.
Deixem de banda la qüestió que la sanitat i l´educació no són serveis, sinó drets, i anem al moll de l´assumpte. Lògicament, el FMI no té raó en demanar més «responsabilitat» (com són de metafòrics!) a Comunitats Autònomes com la nostra que té les arques més que exhaurides. Tal vegada els tècnics del FMI en són conscients, per la qual cosa proposen a continuació «l´enfortiment del marc fiscal autonòmic» i, fins i tot, «mecanismes impositius alternatius». I encara més: «abordar els defectes (sic) en el disseny del sistema de finançament autonòmic».
Si férem cas a aquestes recomanacions del FMI, estarien més que justificades mesures com, per exemple, la creació de l´Agència Tributària Valenciana, l´establiment de nous impostos autonòmics o la creació d´un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes.
En definitiva, el FMI li donaria la raó a algunes de les propostes contemplades a l´Acord del Botànic, signat pels partits polítics d´esquerra, concretament els punts 5a i 5c, que parlen d´un finançament autonòmic just, i que, per cert, immediatament foren criticades explícitament per la ministra portaveu del govern central. Per una vegada, en una cosa concreta, el FMI li dóna la raó a l´esquerra.