Tres trets a Montolivet

[Tafaneries valencianes, 10/01/2016, html ací, pdf ací, jpg ací]

A la fi de gener de 1934 es vivien jornades de vagues i mobilitzacions estudiantils a València. El dia 25, del carreró de Sant Antoni, junt al Mercat Central, partiren tres joves carregats de pistoles en direcció a Montolivet. Allà, vora a la desembocadura del riu, junt a l´inicici de la marjal i prop del mar, la humitat havia de penetrar els ossos. Els «ferros» que duïen amagats a les butxaques havien de semblar trossos de gel. Els joves militants anarquistes Vicente Cerveró, Ramón Martínez i Francisco Amorós entraren empunyant les armes a la farmàcia de Juan Nebot Peris, de 29 anys, al carrer de Finestrat de Montolivet. Ara hi ha encara una farmàcia de grans dimensions al mateix carrer, que arriba, per la cantonada del carrer Senyera, fins al carrer Jacinto Castañeda, potser l´apotecaria amb més façana de València.

Aquella vesprada fatídica d´hivern, a la farmàcia de Nebot es trobava probablement el mosso de l´establiment i també un jove estudiant de medicina, Amadeo González Fabregat, que estava esperant un altre amic, Vicente Aparicio, per marxar, junt amb el propietari de la farmàcia, al circ. Sembla que Juan, el farmacèutic es trobava a la rebotiga, potser sopant prompte, i, en sentir soroll, isqué precipitadament. Un dels assaltants, tal vegada espantat per la irrupció del propietari, li disparà de sobte dos trets que li causaren una ferida al ventre i li seccionaren la jugular. Juan caigué a terra, sagnant abundosament. Amadeo contemplaria espaordit la mort ràpida del seu amic.

La fugida

Els assaltants marxaren a la carrera, sense arreplegar una peça d´una pistola, tal vegada el tambor o un carregador, que caigué a terra. En la seua precipitada fugida, un dels assaltants, en creure´s perseguit, es girà i disparà la seua arma, amb la mala fortuna de ferir un dels seus companys que corria al darrere, Francisco, un madrileny de 18 anys que treballava de muntador o llanterner. Alertats pel veïnat o pel soroll dels trets, la guàrdia civil de Russafa isqué de la caserna i trobà Francisco malferit a terra, amb un tret a l´abdomen. Li ingressaren greu a l´hospital, on morí el 28 de gener, tres dies després de l´assalt.

La mateixa nit de l´assassinat del farmacèutic, la policia entrà en el pis franc dels militants anarquistes, que es trobava al carreró de Sant Antoni, 24, en un edifici que encara perviu. Hi detingueren Manuela Coca Quesada, l´inquilí, Francisco Martínez Bonache, i el seu amic Juan Bodí Estruch, afiliats a la Federació Anarquista Ibérica (FAI). Els agents trobaren un parell de bombes de metxa curta, dues pistoles més i un punyal.

Després del crim, els assaltants de la farmàcia cometeren dos errors. Anaren al pis franc del carreró de Sant Antoni, però no ho feren immediatament. Potser estigueren donant voltes, sense saber què fer. Quan arribaren al pis, que està a dos quilòmetres i mig de la farmàcia (una distancia que es pot recórrer a peu en mitja hora), l´habitatge ja estava ocupat per la policia. El segon error fou no desfer-se dels «ferros», potser un material valuós per a l´organització anarquista. Els joves duïen precisament la pistola a la qual li mancava la peça caiguda en la farmàcia. Els pillaren amb allò que s´anomena en el llenguatge policial la «smoking gun», en aquest cas més bé la «broken gun». Els detinguts, Vicente, de 22 anys i natural de Montserrat, i Ramón, de 20 anys i nascut a Linares (Jaén) passaren a disposició judicial. Possiblement, la guàrdia civil va fer «cantar» al moribund Francisco abans de dur-lo a l´hospital.

L´endemà de l´assalt es realitzà el soterrament del boticari, que tingué trascendència social i fou presidit per les primeres autoritats: l´alcalde, el governador i, fins i tot, el subsecretari d´Indústria i Comerç, que es trobava de visita a la ciutat. A les fotografies de la premsa es veuen unes dones de negres que serien la mare i les germanes del farmacèutic assassinat, Concepción, Carmen, Avelina, Amelia i Raquel.

Les motivacions

La intepretació que donà la premsa fou que els assaltants a la farmàcia volien robar diners per a l´organització anarquista. Però, el boticari no tenia família i sembla que vivia més bé pobrament. De fet, del seu soterrament s´hagueren de fer càrrec els farmacèutics locals. Per què anar a la perifèria per assaltar una farmàcia pobra? Que pretenien realment els anarquistes? Tal vegada la seua acció tenia una altra motivació de caire polític. Amadeo González, l´amic que esperava, fou un líder de l´extrema dreta. Anaven a per ell els anarquistes, però s´espantaren en veure aparéixer el farmacéutic des de la rebotiga? Compartien els dos amics ideologia extremista?

Un any després de l´assalt a la farmàcia, Amadeo era «jefe de la Facultad de Medicina» del sindicat feixista SEU, afí a Falange. Hauria de ser important en l´organització ultradretana perquè el mateix cap dels feixistes locals, Adolfo Rincón de Arellano, també era en aquell moment estudiant de medicina. Temps després, Ríncon de Arellano arribaria a alcalde de València (1958-1969). En la nòmina de «jefes» de Falange d´aquells anys també estaven altres coneguts ultradretans, com ara Luis Carreras González, que faria carrera militar i arribaria a general de brigada, i Julio de Miguel Martínez, conegut després com a president del València (i menys conegut com a candidat d´Alianza Popular en les eleccions al Senat de 1977, junt a una molt jove Rita Barberá, candidata aleshores al Congrés). També a la nòmina de «jefes» apareix Adolfo Porcar Gil, professor (probablement de filosofia), en un temps «delegado local del Movimiento» del districte de Jesús-Botànic i, més recentement, cònsul honorari de Turquia a València fins el 2010.

En coherència amb aquesta trajectòria en el SEU, Amadeo González fou nomenat després de la Guerra jefe de Falange en el poble castellonenc de Villahermosa del Río, on tal vegada fou metge. Ell resultaria determinant perquè li dedicaren una plaça del poble a José Antonio Primo de Rivera, el nom de la qual es va canviar després pel de Carlos Fabra, que incomprensiblement encara conserva.

Anys després, el doctor Amadeo González s´instal·là a Saragossa, on va fer publicacions mèdiques i divulgatives sobre «La lucha contra el alcoholismo» o «Higiene Mental». En alguna d´aquestes publicacions també va participar Ramón Rey Ardid, neuropsiquiatra aragonés, molt conegut perquè fou campió d´Espanya d´escacs entre 1929 i 1943. Quines eren les motivacions dels anarquistes en assaltar la farmàcia? Anaven darrere de la recaptació o dels caps de l´extrema dreta? En tot cas, aquells tres trets a Montolivet, enmig del fred i de la humitat, presagiaven dies tràgics a la nostra història.