diumenge, 10 de juliol de 2016

Carin, l'evangelista depurada

[Tafaneries valencianes, 10/7/2016, html ací, pdf ací]


Després de la Guerra Civil, la dictadura realitzà una dramàtica depuració del cos docent. Milers de mestres i professors foren separats de l’ensenyament, moltes vegades només pel fet d’haver estat defensors de la legalitat de la República. Un cas singular de depuració fou el de la mestra valenciana Catalina Haglund Armengol, que fou obligada a deixar el seu ofici pel fet que era de religió evangèlica. Ella fou la primera mestra de piano del gran músic valencià Perfecto García Chornet.

Catalina (que la família anomenava «Carin») era filla del pastor protestant suec Carlos Augusto Haglund i de Feliciana Armengol Simó. Carlos arribà a Barcelona el 1882, com a missioner evangèlic. El 1885 s’instal·là a València i, al novembre, obrí una capella al carrer de l’Àngel, número 6, 1r, del Poble Nou de la Mar, on atenia mariners escandinaus. Hagué d’auxiliar els veïns en un incendi, perquè fou mereixedor d’un «oficio de gracia a D. Carlos A. Haglund, pastor evangélico», emés per l’ajuntament del Poble Nou de la Mar. El 1886, Carlos també donà classes d’anglés i cultura general.

Amb el temps, la comunitat evangèlica obrí diversos llocs destinats al culte, que han estat documentats per les recerques de Jesús Millán. Així es reuniren al domicili de José Torregrosa, a la plaça de Mossén Sorell número 15, o a la Volta del Rossiyol número 5, on s’efectuaren baptismes, com ara el de Vicente Mateu Gil, que temps després seria el primer diaca de la comunitat, junt amb Luis Vidal. Hi hagueren molts trasllats posteriors: carrer Sabaters, 7, carrer Mendoza, 4 i 6, principal; carrer del Portal de Valldigna, 22, carrer Roters, 10, carrer Arquebisbe Mayoral, carrer Encarnació... Finalment, el 1888 quedà constituïda l’Església Baptista a València i se celebraren els primers bateigs a la platja. Un any després, Carlos va contraure matrimoni amb Feliciana. El 8 d’octubre de 1891 va nàixer Carin a l’habitatge del carrer Portal de Valldigna. Després, Feliciana donà a llum tres nadons més, que moriren prematurament. El febrer de 1895, quan la seua dona estava embarassada, morí Carlos als quarant anys. És una mostra de la pobresa de la comunitat el fet que el seu cadàver fou dipositat a la fosa comuna. Aleshores Juan Uhr, missioner a Sabadell, fou nomenat el pastor de l’església valenciana. A l’abril de 1895 va nàixer una xiqueta, a la qual Feliciana, la mare, posà el noms del pare mort: Carolina Augusta.

El 1907, la comunitat evangèlica adquirí un locals al carrer Palma, número 5, un carreronet del Barri del Carme, gràcies a uns fons provinents d’esglésies baptistes sueques. L’any següent s’hi ubicaren l’església i una escola regentada per Feliciana, que es traslladà des d’ubicacions anteriors al carrer Roters i al carrer Burjassot (ara carrer Llíria) número 2, molt a prop del carrer Palma.

El gener de 1909, la premsa informà de l’acte de concessió de premis de l’escola de Feliciana, en la qual també impartia classes la seua filla, Carin, que aleshores tindria 17 anys. Entre les alumnes és esmentada l’altra filla, Carolina, de 14 anys. A l’acte assistí el regidor de l’Ajuntament de València Carmelo Aranda, d’orientació republicana, el cònsol d’Alemanya, senyor Buch, i altres membres de la comunitat evangèlica, com ara el pastor Daniel Regaliza Aguado, els fills del qual també estudiaven a la mateixa escola, i l’esmentat Vicente Mateu, que era vicepresident del centre educatiu.

Carin estudià piano. Al si dels actes de l’Exposició Nacional de 1910 (que fou la continuació de l’Exposició Regional de 1909) hi hagué una Festa Esperantista, presidida pel governador Moreno, el president de la Diputació Albiñana i el vicepresident del Comité de l’Exposició Ricardo Serrano Chassaing. L’acte començà amb la interpretació a piano que va fer Carin de «La Espero», l’himne esperantista. Després interpretà una balada de Chopin. Un any després, Carin ingressà en el Conservatori de València.

El 20 de setembre de 1913, les restes de Carlos foren finalment traslladades a un nínxol. A l’acte estigueren presents l’esmentat Uhr (que temps després seria soterrat al mateix nínxol i també la seua dona), el diputat suec, Jakobsson Byström (que formava part a Suècia de la mateixa comunitat religiosa que el pastor mort) i els senyors K. J. Karlsson i G. O. V. Lindgren (sembla ser que empresaris suecs dedicats a la importació/exportació). Dos anys després, Carolina, la germana menuda, finalitzà els estudis de Magisteri amb premi extraordinari. Tenia vint anys. Havia estat deixeble de María Carbonell Sánchez, una notable professora de Magisteri que acostumava a dur les seues estudiants a visitar les fàbriques. Temps després, Carolina dictà una conferència en la Societat El Micalet, sobre l’educació religiosa. Tenia grans dots d’oratòria, però no pogué accedir a la docència perquè quedà cega per un glaucoma.

El 1916 es forma la Societat Coral Evangèlica, presidida per Feliciana i amb la direcció artística de la seua filla Carin. En aquest mateix any començà a editar-se el periòdic mensual «El lazo fraternal», fundat per J. Uhr i imprés a la tipografia «Las Artes». Tal vegada no es publicaren més que una dotzena de números. Hi col·laborà Feliciana.

El 1924 hi hagué una divisió a l’Església de València. La presència de missioners nordamericans va produir una reordenació pastoral. El grup en el qual es trobaven Feliciana i les seues filles trasllada el cult al carrer En Plom, números 2 i 4; una vegada finalitzà la Guerra, reprengueren les seues reunions al domicili de Benjamín Bataller, al carrer Navarra, 9; anys després es congregaren als baixos del mateix edifici i, en maig de 1978, marxaren al carrer Agustina d’Aragó, on s’ha mantingut un local de culte fins ara.

Carin estudià també magisteri, probablement després de la seua germana. Ingressà en el cos docent en l’oposició de 1931 i dos anys després realitzà els cursets promoguts per la República a la Universitat de València. Els «cursillistes» representaren un dels moviments de renovació pedagògica més important de la nostra història. El setembre d’aquell any obtingué plaça a Real de Gandia i a l’any següent li fou concedit el trasllat a Carlet, on ja s’havia obert un temple de l’Església baptista el 1929.

Com hem dit, després de la Guerra, Carin fou depurada per les seues creences, encara que adduí que aquestes no influïen en la instrucció que impartia. La situació econòmica de les tres dones era precària. En la postguerra reberen alguns donatius des dels Estats Units, promoguts per Enrique Lund, com a gratitud pels serveis de la seua mare, Feliciana, a la «Revista Homilética», que Lund havia fundat el 1913. Carin també impartia classes particulars de música. Tingué un alumne notable: Perfecto García Chornet, que arribà a pianista i catedràtic del conservatori de València. Perfecto García va nàixer a Carlet l’any 1941. Quan tenia vuit anys, començà a rebre classes de piano de Carin. A hores d’ara, el conservatori de música de Carlet du el nom del gran pianista carletí El juny de 1982, quan tenia 90 anys, morí Carin. Feliciana havia mort el 1950 i Carolina el 1968.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.