diumenge, 31 de juliol de 2016

Una filla d'Azzati i l'assassinat de Trotski

[Tafaneries valencianes, 31/07/2016, html ací, pdf ací]

Un dels magnicidis més cèlebres de la història fou l’assassinat de Lev Davídovitx Bronstein, més conegut com Leo Trotski. El 20 d’agost de 1940, el barceloní Ramon Mercader, un agent soviètic que es va fer passar pel fill d’un diplomàtic belga, entrà en la residència fortament protegida de Trotski a Coyoacán, a la perifèria de la ciutat de Mèxic, i li clavà un piolet al cap. Una certa relació amb aquell fet tingué el matrimoni format pels valencians Pedro Fernández Checa i Ángeles Soler Miguel, filla natural del periodista i polític republicà Félix Azzati Descalci.

Pedro Fernández, més conegut com Pedro Checa, va nàixer a Albalat de la Ribera, tal vegada el 1910. El 1932 s’incorporà al buró polític (comissió executiva) del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i tres anys després ocupà el segon càrrec en importància, la secretaria d’organització. Sembla que fou promogut per la Internacional Comunista (Komintern), les directrius de la qual seguia escrupolosament. Així fou ell, com han explicat els historiadors Angel Viñas o Paul Preston, i no Santiago Carrillo, l’autèntic responsable de les matances de Paracuellos del Jarama (novembre-desembre de 1936).

Ángeles Soler va nàixer a València el 28 de gener de 1919. La seua mare ja havia tingut una altra filla, Pilar, amb el periodista Azzati, el successor de Blasco Ibáñez. Les dues havien estat inscrites amb els cognoms de la mare. Les tres dones tingueren una militància destacada a favor de la República i de les organitzacions pròximes al PCE, com ara, l’Assemblea de Dones Antifeixistes o el «Socorro Rojo Internacional». El 19 novembre de 1936, quan tenia 17 anys, ja trobem Ángeles parlant en un míting a València com a representant de les joves antifeixistes. En aquells anys vivia al carrer Gravador Esteve, 11, molt a prop de la residència de la família del seu pare (formada per la seua dona, Esperanza Cutanda i sis fills). Azzati havia mort el 1929 i el 1932 se li dedicà un carrer cèntric. En aquell temps, Ángeles festejava amb Ricard Muñoz Suay, amb el temps un reconegut crític cinematogràfic, que donà nom a l’Institut Valencià de Cinematografia.

Després de la desfeta de l’Ebre (1938), la direcció del PCE s’instal·là a Barcelona, on marxaren les dues germanes. Pilar treballà en la comissió d’organització del comité central, al servei de Checa, i la seua germana Ángeles com a secretària del buró polític. Segons els records de Pilar, la germana, Pedro i Ángeles començaren les seues relacions cap al 1937-38. Pocs dies abans de la fi de la guerra, Checa organitzà l’eixida dels últims membres de la direcció comunista. Militants del PCE assaltaren l’escola de vol de Totana, des d’on partiren els dirigents Jesús Hernández, Palmiro Togliatti, Fernando Claudín i Pedro Checa, junt amb Ángeles Soler. Volaren fins a Oran, des d’on viatjaren cap a França i, finalment, a Moscou, per ser instruïts per la polícia política soviètica. El mateix mes de març, Stalin i Beria decidiren l’eliminació de Trotski i fins i tot enviaren a Estats Units dos agents espanyols amb aquest objectiu, «Felipe» i «Mario», que no tingueren èxit. Aleshores s’activà el pla B.

Precisament Pedro Checa i Ángeles Soler seguiren el mateix camí que els dos agents. Viatjaren des de Rússia a Estats Units i entraren a Mèxic el 25 de gener de 1940, per la frontera de Nuevo Laredo. Checa adduí que havia perdut la documentació i declarà que el seu nom era Pedro Fernández Izquierdo. La parella es posà a viure al carrer Saltillo, 117, de la capital mexicana. Dos mesos després, Pedro Checa formà part de la comissió de depuració del Partit Comunista de Mèxic (PCM), constituïda després del seu VIII Congrés, i presidida per un altre agent del Komintern, Vitorio Codovilla. Foren expulsats els dirigents Valentín Campa i Hernán Laborde, que s’havien mostrat contraris a col·laborar en l’eliminació de Trotski. El camí quedava lliure per al plan B i, com afirmaven els informes interns del PCE, tots els fils de la conspiració els tenia Pedro Checa a la seua mà.

Després de la depuració al PCM, es preparà l’assalt a la residència de Trotski. El 24 de maig de 1940, un escamot d’unes vint persones, dirigides per Leopoldo Arenal Bastar, i entre les quals hi havia el pintor i muralista David Alfaro Siqueiros (cunyat d’Arenal) assaltà la residència de Coyoacán. L’acció fracassà per l’actuació decidida de la guàrdia personal de Trotski. Ell mateix va escriure un article poc després en el qual identificava les pràctiques estalinistes i la voluntat d’acabar amb ell, la seua família i el seu arxiu. Aleshores es posà en marxa el pla C: infiltrar Ramon Mercader en l’entorn de Trotski. Encara que la policia mexicana posà en vigilància especial Pedro Checa, menys de tres mesos després del primer assalt, el revolucionari rus ja era mort.

Ramón Mercader no pogué escapar de la residència de Trostki després de perpetrar el magnicidi. Resistí els interrogatoris, sense desvelar la seua identitat. Fou precisament un altre valencià de vida rocambolesca, Julián Gómez García, conegut com Julián Gorkin, qui la donà a conéixer. Gorkin havia nascut a Benifairó de les Valls el 1901. En aquella època era un trotskista que s’havia instal·lat a Mèxic el maig del 1940. Participà en la guàrdia d’honor que vetllà el cadàver de Trotski. Gorkin fou qui donà el nom de Mercader al cap de la investigació, el coronel Leandro Sánchez Salazar. Gorkin també acusà Pablo Neruda d’amagar les armes de l’assalt del maig.

Les relacions entre Pedro Checa i Ángeles Soler no foren bones, entre altres factors per la impotència d’ell (segons el testimoni de la seua germana Pilar, arreplegat per la periodista Emilia Bolinches). Finalment se separaren. Pedro morí el 6 d’agost de 1942, per les complicacions derivades d’una operació d’apendicitis. Santiago Carrillo el substituí en la tasques d’organització del PCE. Ángeles treballà a Mèxic per a la firma Max Factor. Cap a l’1 de març de 1943 va contraure matrimoni amb Felipe Fernández López-Valdemoro, un fill de Luis Fernández Clérigo, president del Parlament espanyol a l’exili. Felipe, que exercia de periodista taurí, havia entrat a Mèxic amb els seus germans Carlos (amb el temps un escriptor famós) i María Luisa. Però, Felipe morí el 13 de març, en un accident automobilístic en la carretera Mèxic-Puebla, menys de dues setmanes després de l’enllaç. Ángeles treballà aleshores en una sabateria. El 1947 va contraure matrimoni amb Florencio Sánchez de Vidales, que tingué diversos negocis, com ara distribució de farina per a forns o un concessionari d’automòbils. Amb la nova família, Ángeles trencà amb la seua trajectòria política anterior. Tingué quatre fills: Florencio, Félix, Guadalupe i Pedro. Ángeles va morir precisament un 14 d’abril de 1978, d’un càncer de pulmó. Està soterrada al Panteó Espanyol de la ciutat de Mèxic, quartell B, fossa 148. Probablement s’endugué a la tomba alguns secrets sobre el seu primer marit i el magnicidi de Trotski.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.