diumenge, 16 d’octubre de 2016

El cotxe volant valencià que arribarà a Venus

[Tafaneries valencianes, 16/10/2016, jpg ací, pdf ací, html ací]






Durant segles, l’enginy humà s’ha afanyat a inventar un carruatge que no necessitara la força del bestiar, un «auto-mòbil». El primer vehicle de vapor es construí el 1769 i el primer d’explosió interna el 1885. En aquesta història de l’automòbil té un lloc destacat un invent valencià: el «cotxe volant» de Josep Boscasa.


Tenim notícia del cotxe volant (que no volador) per diversos gravats. Potser el més antic fou el realitzat pel burí de José Joaquín Fabregat, nascut a Torreblanca. La imatge està datada per algunes fonts el 1773, encara que podria ser posterior. Una còpia d’aquest, feta amb més detall i acolorida, es deu al gravador Francisco Hernández. A la Biblioteca Nacional se’n conserva un exemplar. Potser aquesta imatge siga de finals del segle XVIII o principis del XIX, perquè al «Diario de Madrid» del 4 de març de 1802 n’hi ha un comentari detallat. Tenim notícies també que una d’aquestes imatges, la de Fabregat o, més probablement, la d’Hernández, es venia a Madrid, a la botiga que tenia Joseph Francisco Martínez Abad a la Subida de Santa Cruz (ara, carrer Esparteros). El gravat duïa una explicació al marge, que paga la pena copiar literalment:


«COCHE VOLANTE. Su figura es triangula curvilina q.e apoya sobre tres ruedas. El Buque interior consta de 8 pies de Longi.d y 4 de Latitud, tiene 6 asientos, desde ellos se dirige la maquina tocando levemente la manecilla. Su agente es el aire pero en su defecto lo es una manija q.e se menea con facilid.d No puede volcarse por q.e el Arbol y velamen grabitan mas bajos q.e el eje. Esta ventajos maquina executada en España por un patricio, es tan util y comoda q.e proporciona las maiores ventajas, quales son las de poder viajar sin cavalleria, con seguridad y prontitud. En calma o queriendo marchar contra el ayre la manija suple todo; da las vueltas y contiene el paso al arbitrio del q.e la rije, suve y vaja las cuestas sin diferencia de cualquiera otro carruaje. Desde el canape A se da direccion a la maquina y tambien se puede desde el asiento delantero B. Suben los viajeros por la testara C. Los principales asientos se cub.n y descubren a resolte, como dem.tra la D. y la E- señ.a las arm.s de Valencia».


Del gravat i del text no es pot deduir com funcionava el dispositiu de la «manija». Podem suposar també que se’n fabricà un prototip, gràcies a un «patricio». A destacar l’escut de València en la bandera i la petita banderola a la dreta amb les lletres «D.I.B.N.», que han de correspondre a les inicials de l’inventor: «Don Ioseph Boscasa N.». El 1775 s’edità a Madrid un fullet sobre l’invent valencià amb el títol «El carro volante», obra de l’extremeny Jerónimo Auxide de la Fuente, autor que publicà obres sobre les fases de la lluna, l’astrologia i «el viatge als astres». Seu ha de ser el poemeta que acompanyà la il·lustració: «No es mucho que vuele el buey /Si vuela el carro también./Por agua, por viento y tierra,/Surca el carro, anda y vuela». Potser Auxide de la Fuente suposà que l’invent del valencià era una màquina voladora. En aquella època, n’hi havia molt d’interés, com ho acredita el coetani llarg cant a la «Machina Aerostatica» de José de Viera y Clavijo, arxidiaca de Fuerteventura.


Sabem que es va fer un gravat més de l’invent de Boscasa, que algunes fonts atribueixen al burí de Mariano Sánchez i daten el 1775 i altres consideren anònim. En aquesta imatge s’afegiren uns personatges a banda i banda del cotxe volant, que afirmaven: «Tomemos uno el fusil, otro el arado, y seremos más utiles al estado» i «Gracias al Ingenio Valenciano, que nos libra á uno del peso y á otro del cuidado». L’objectiu d’aquesta còpia adulterada, que es venia més cara que l’original, era el benefici fàcil del «reestampador», com denuncià una carta remesa al «Diario de Madrid», publicada el 8 de juny de 1802.


Poques coses sabem de l’inventor del cotxe volant. Josep (José, Joseph o Josef, com apareix als textos) Boscasa. Fou un militar, mestre major de muntatges d’artilleria a València. Tingué alguna relació amb la Societat Econòmica d’Amics del País de València, a la qual presentà, almenys, dos projectes. El 1777 s’adreçà a l’entitat amb un invent per fabricar jaspi artificial (que serien pedres o, més bé, estucs jaspiats). N’adjuntava tres mostres i suplicava el foment d’aquesta indústria novedosa. Cap al 1816 presentà un altre projecte per minimitzar el perjudici que les rodes dels carros produïen als carrers i camins. Proposava que les rodes portaren calces més amples, que s’harien de subjectar amb claus embotits o sense cap, i que els carros tingueren eixos de ferro i boixes de bronze.


Al «Diario de Valencia» del 31 de desembre de 1807, Josep Boscasa es esmentat com «maestro de coches». És possible que haguera deixat l’exèrcit. Aleshores vivia al carrer Governador Vell i estava relacionat amb el comerç de carruatges. L’agost de 1786 va nàixer a València, Lorenzo Boscasa, fill d’Agustina Igual i d’un Jose Boscasa, que podem suposar la mateixa persona que el nostre inventor. Lorenzo fou un metge notable que s’instal·là a Madrid el març de 1822, on arribà a metge de la reial família. Traduí i comentà un «Diccionario de Ciencias Médicas» en 38 volums. També, el març del 1832, hi ha notícies d’un Agustín Boscasa, que tenia un «obrador de coches» al carrer Atocha de Madrid, que bé podria ser fill o nét del nostre inventor.


Hi hagueren altres invents semblants al cotxe volant. Cap al 1600, a la platja de Schveningen (La Haia), Simon Stevin mostrà al príncep Maurici de Nassau un parell de vaixells amb rodes i veles, però el príncep els prohibí, per tal de no arruinar els arriers. Poc després, Hendrik Gerritsz, un artista d’Amsterdam, va pintar el quadre «El carro dels folls de Flora», una versió del tema clàssic de la nau dels folls, però amb un carruatge amb una vela.


Després de l’invent valencià, el professor anglés George Pocock dissenyà el «Charvolant», un carro tirat per milotxes, que patentà el 1826. En el seu llibre «The Aeropleustic Art or Navigation in the Air by the use of Kites, or Buoyant Sails», publicat el 1827, narra com el 8 de gener d’aquell any, viatjà amb el seu vehicle entre Bristol i Marlborough i pogué recórrer una milla en 2 minuts i 3 quarts, la qual cosa suposaria una velocitat superior als 35 km/h. El francés Pierre Charles Hacquet, que, com Boscasa, també havia estat militar, concretament oficial d’infanteria, construí «L’Éolienne», un carruatge amb veles, amb el qual el 28 de setembre de 1834, amb vent de sud-oest, aconseguí creuar París. Hacquet muntà un espectacle amb el seu vehicle a la rue de la Chaussée d’Antin, 27 bis, on feia exhibicions des de les 9 del matí fins a la nit, al preu d’un franc l’entrada.


A hores d’ara, hi ha vehicles moguts pel vent i, fins i tot, una federació internacional (la FISLY, sigles de Federation International de Sand et Land Yachting), que ha establert vuit classes de vehicles amb veles. El 2009 s’aconseguí un rècord de velocitat de 202,9 km/h. Fins i tot el «John Glenn Research Center» de la NASA ha dissenyat un vehicle amb vela, el «Zephyr», per desplaçar-se per la superfície de Venus a 0,5 m/s. El web de la NASA permet, fins i tot, descarregar els fitxers per fer-ne una impressió 3D de la maqueta. En realitat, ja havia imaginat Jerónimo Auxide de la Fuente que l’invent valencià de Josep Boscasa serviria per viatjar als astres.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.